La sessió passada la vam dedicar a exposar, grup per grup, les nostres reflexions sobre les lectures realitzades la setmana passada. Com ja sabeu, el nostre grup vam escollir una lectura de David Buckingham, concretament, el capítol de “¿Infancias digitales? “, del llibre “Más allá de la tecnologia”. Fins el moment, no havia llegit cap altre treball d’aquest autor i, sincerament, em va semblar molt interessant, tot i que, segons el meu parer, el llenguatge utilitzat per Buckingham, en alguns moments, em dificultes una mica la lectura. No obstant això, vaig gaudir molt del capítol i vaig intentar profunditzar al màxim en aquest per extreure el major nombre d’idees que em van semblar importants i que vaig considerar adients per treballar sobre aquesta lectura. Amb l’elaboració d’un petit resum vaig poder fer-me una idea general de molts dels aspectes que es tractaven en aquest treball i, posteriorment, em va ser molt útil per a l’exposició d’aquest capítol a l’aula i, sobretot, per centrar-me en allò que em va semblar més interessant de compartir amb els meus companys. D’aquest fragment del llibre, especialment, em va encantar la forma en que l’autor intenta explicar els beneficis d’incorporar les noves tecnologies dins l’aula. No hem d’oblidar que la nostra societat, durant els darrers anys, ha canviat moltíssim i, per tant, també ha de canviar la forma en cóm s’educa i, per suposat, en que eduquem. L’autor, com podem pensar molts dels que estem d’acord en el seu punt de vista, ens diu que el currículum s’ha modificat superficialment en comparació amb l’evolució que ha patit la societat en els darrers anys i, per tant, alguna cosa no està funcionant. Potser aquest aspecte no està en les nostres mans però sí ho està el fet que, els adults, siguem capaços de conèixer els interessos i les necessitats dels infants respecte les noves tecnologies i, en conseqüència, sapiguem la manera de com vincular-los al que son les nostres necessitats com a educadors i, per tant, els nostres objectius respecte l’aprenentatge dels infants.
Respecte això que he estat comentant anteriorment, em va agradar molt una reflexió que va realitzar alguna de les meves companyes i que deia que no val la pena aplicar les noves tecnologies a l’escola si aquesta no canvia. Per aquest motiu, entenc que s’han de tenir en compte una sèrie de necessitats que no només té el nen com a persona amb ganes de descobrir sinó, com qualsevol de nosaltres, necessitats que també té com a ciutadà d’un món totalment digitalitzat. No podem utilitzar les noves tecnologies sense que hi hagi relació amb l’ús que se li dona a l’entorn escolar i familiar, és llavors quan perd el sentit fer-ne ús a l’aula. Des de l’escola, doncs, hauríem d’educar digitalment per a que l’infant pugui utilitzar la tecnologia de forma correcta i sana tant dins com fora de l’escola i, per suposat, això implica deixar d’ensenyar, únicament, com utilitzar els processadors de textos i les plantilles de càlcul sinó que també puguin navegar de forma il·limitada, em refereixo a no restringida mitjançant filtres o altres, per llocs i programes corresponents als seus interessos. Estic segura que, d’aquesta manera, els infants mostraran un major interès per l’aprenentatge de les TIC i, en conseqüència, les activitats que es realitzaran a l’escola no es trobaran tan descontextualitzades de l’entorn quotidià del nen, com moltes vegades acostuma a passar.
