El dimarts, durant la classe amb el Joan-Anton, vam realitzar diferents reflexions sobre el que havia estat la nostra experiència amb les TIC. Personalment, considero que jo vaig començar a utilitzar aquests recursos força tard amb relació a algunes de les meves companyes del petit grup però que, posteriorment, quan vam realitzar la posada en comú amb la resta de la classe vaig trobar moltes persones amb la mateixa situació que la meva. Per tant, persones que havíem après de forma autònoma i sense que ens hagin donat l’oportunitat d’utilitzar aquests recursos més sovint ja que les condicions escolars no ho permetien (instal·lacions, professors, aparells antiquats, etc.) i l’aprenentatge a través de les TIC es considerava un fet eventual i poc relacionat amb la resta d’àrees que treballàvem a l’escola. D’aquesta petita reflexió, posteriorment, es va crear un debat que a mi em va semblar força interessant però, a la vegada, una mica confús. Des del meu punt de vista, quan parlem de les TIC no ens estem referint a que les noves tecnologies hagin d’anular altres mètodes com poden ser l’escriptura a mà, la lectura de llibres o altres recursos sinó que hem d’aprofitar aquests nous recursos per complementar-los amb els altres. Ni tot amb les TIC ni tot amb els llibres de text, per tant, combinar adequadament aquests recursos per ajudar-nos a aprendre millor i tenint en compte totes les possibilitats que ens rodegen. Bàsicament, hem refereixo al fet que les TIC ens donen l’oportunitat d’aprendre i estar en sintonia amb el món que ens rodeja. Amb això m’estic referint a que, com tots sabem, les noves tecnologies son un fet molt actual en el nostre entorn i que estan a tot arreu on anem, per tant, ja no com a professors o com alumnes sinó com a persones hem d’aprendre a utilitzar-les com a una forma de treball i no només com una forma d’oci. En definitiva, les TIC ens permetran treballar amb els alumnes per a que aquests adquireixin una sèrie d’habilitats i competències que la societat actual requereix de cada persona, per tant, hauríem de deixar de veure les TIC com una única forma d’aprenentatge i valorar la possibilitat de combinar-les amb les diferents formes de treballar que ja existien abans. Aquesta última reflexió la faig perquè, durant el debat, vaig tenir la sensació que molts dels meus companys no valoraven de forma positiva la implantació de les TIC a les escoles perquè considero que les veien com la única forma d’aprenentatge i, per tant, no gaire favorable per l’educació dels infants. Aquesta és la sensació que a mi em va quedar del debat, tots teníem unes idees força comuns però la manera d’enfocar aquest tema no ens va permetre “posar-nos d’acord” els uns amb els altres en relació a l’opinió que teníem sobre les TIC a les escoles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada