dijous, 10 de novembre del 2011

Sessió 15 d'Alfabetització Digital (10.11.11)


Reprenent el que hem estat treballant durant la darrera sessió amb l’Àngels, comentaré alguns dels aspectes que s’han estat discutint a l’aula i que m’han semblat força interessants. Aquesta sessió, bàsicament, ha estat destinada a tractar les característiques que haurien de tenir els nostres textos, presentacions, etc. que realitzem no només com a alumnes sinó que també realitzarem en un futur com a mestres. 

Pel que fa a la presentació de textos i PowerPoints sempre m’he considerat una persona molt cautelosa, m’agrada mantenir una presentació uniforme i senzilla en els meus treballs. Normalment utilitzo el mateix número i tipus de lletra. De la mateixa manera, acostumo a utilitzar sempre els mateixos colors pels títols i aspectes a tenir en compte sense la necessitat de caure en l’error de que els documents quedin sobrecarregats o multicolors. Així doncs, podria comentar que tot el que s’ha estat treballant a l’aula ho porto a la pràctica i, per tant, podria atrevir-me a afirmar que els meus documents mantenen un estil uniforme i net. No obstant això, admeto que m’encanta afegir imatges a tots els meus documents per trencar una mica la serietat que transmet tanta lletra i, sobretot, afegir-ne una imatge de fons a les diapositives que presento a l’aula. Aquest és un dels aspectes que s’han negat com a correctes durant la sessió, sobretot quan s’afegeixen imatges sense relació al tema. Per aquest motiu, admeto que sovint he pogut cometre errors durant la presentació de diapositives, tot i que, considero que les imatges amb transparència segueixen agradant-me com a fons de textos  i reconec que em costarà moltíssim si he de deixar els fons de les diapositives en blanc per molt correcte que sigui. Així i tot, intentaré ser molt autocrítica per considerar quan són correctes aquestes imatges i quan no és correcte el fet de quines apareixen o, simplement, que n’apareguin. 

Així mateix, també se’ns han presentat models de contes i imatges realitzats amb la intenció que la tipografia sigui la protagonista. Relacionat amb el que comentava anteriorment, em criden molt l’atenció aquests tipus de treball i em considero una gran admiradora de Shirin Neshat, una artista islàmica que, constantment, a les seves obres figuren aspectes molt relacionats amb l’àmbit social, la política i la psicològica de la dóna islàmica envers la societat que la rodeja. Fa uns anys, vaig trobar una imatge de l’artista per casualitat i em va cridar molt l’atenció per la bellesa de les seves formes combinades amb la les diferents tipografies que utilitza per a la presentació de les seves imatges i documentals. Per acabar, recomano visualitzar  a tothom qui vulgui el seu treball ja que està molt relacionat amb alguna cosa del que vam treballar la classe anterior amb l’Àngels, la tipografia i l’art.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada